Per qué sempre tinc por a que passi alguna cosa dolenta?

Tengo miedo, como lo puedo afrontar

Per afrontar la por, és important que t’hi exposis, però no de qualsevol manera. La por pot arribar a ser molt limitant i molesta. Si estàs llegint aquest article, segurament és perquè tens una por en la qual penses molt i vols deixar de tenir-la. Però perquè es faci petita cal afrontar-la, encara que sigui progressivament; informa’t de com fer-ho en aquest article.

Què és la por?

La por és una emoció primària que ens adverteix dels perills. És una emoció que ajuda a fer que avui dia estiguem vius i no ens posem en perill. Tenir por és bo. Si no estigués present en nosaltres, ni tu estaries llegint això, ni jo ho estaria escrivint; gràcies a ella hem sobreviscut com a persones i com a espècie. La por és adaptativa i està bé sentir-la.

Si bé és cert, la por pot arribar a ser desadaptativa. Això passa quan et limita i t’afecta en el dia a dia de forma recurrent. Si davant d’una situació la teva reacció és desproporcionada respecte a com reacciona la majoria de persones, parlem d’una por irracional. Si la teva por és irracional, invasiva i limitant, deixes de viure la vida com t’agradaria i és molt frustrant. Pot arribar a condicionar totes les àrees de la teva vida.

Cal dir que la por és present en tots els essers humans, és inevitable sentir-la. No es tracta de deixar de sentir-la; pensa-ho, sense ella no tindríem la sensació de perill i això portaria a unes conseqüències tràgiques. Fins i tot les persones que considerem més valentes senten por, però han après a afrontar-la.

Per què sempre tinc por que passi alguna cosa?

Sentir por que alguna cosa dolenta pugui succeir és una sensació habitual. Pot tenir diverses causes. Algunes raons són:

  • Base genètica: Existeix evidència científica que suggereix l’existència d’una genètica en la predisposició a la por i l’ansietat. Aquests gens estan involucrats en la regulació de neurotransmissors, com la serotonina i la dopamina, que influeixen en el control de l’estat d’ànim i les respostes davant l’estrès. Tanmateix, la genètica no és l’únic factor determinant; el nostre entorn i les nostres experiències hi exerceixen un paper fonamental.

  • El teu entorn i experiència al llarg de la vida: Pensa en com han gestionat la por les persones més properes a tu (mare, pare, àvia, avi…). En la teva infància, algú sostenia la teva por? Si hi havia algú, com la sostenia? Tot influeix; les experiències en primera persona són molt potents. Si has tingut una tensió emocional molt elevada en alguna situació, la teva ment no voldrà passar pel mateix.

  • Aprenentatge per observació o vicari: És l’aprenentatge que fem en haver vist com ho vivia una tercera persona. Fixa’t si hi havia algú a la teva família que veies que tenia por i com reaccionava. Aprenem molt dels actes i experiències dels altres.

  • Per evitar les situacions que et fan por durant un llarg període: Això fa que el cervell aprengui i digui: «sort que he evitat aquesta situació, vés a saber què m’hauria passat». D’aquesta manera va aprenent que gràcies a evitar-ho estic viu. La por ens protegeix i, si el meu cervell ha après a evitar situacions, segurament pensarà: «he sobreviscut gràcies a tenir molta por». Sabem que no és així i tocarà desaprendre-ho.

Exercicis per vèncer la por

  • Deixa de banda la visió pessimista: Pensar només en el que és negatiu és el mateix que pensar només en el que és positiu; és important tenir en compte les dues parts per obtenir així una visió més realista.

  • Mentalitat realista: La realitat és objectiva, sense distorsió. Ser una persona exagerada o intensa pot estar molt bé en ocasions, però compte!, cal posar-hi fre. Els pensaments exagerats boicotegen el teu comportament, són poc realistes i catastrofistes. Cal poder discutir aquest tipus de pensaments per baixar la teva càrrega emocional.

  • Busca seguretat en tu mateix/a: L’única persona que pot afrontar la teva por ets tu. Segur que al llarg de la vida t’has trobat amb múltiples situacions que et feien por. Pensa en com les vas superar, en què vas fer en aquella ocasió i què et va ajudar.

  • Expressa la teva por amb algú: Pot ser de gran ajuda expressar la teva por a algú de confiança; segurament pot ajudar-te a veure les coses amb més perspectiva. El seu punt de vista pot ajudar-te a reduir el malestar. Afrontar la por amb el suport d’algú és més fàcil.

  • Visualitza’t afrontant la teva por: L’única manera d’acabar vencent la por és exposant-t’hi. Fugir o quedar-te paralitzat fa que el teu cervell aprengui que el que ha de fer per mantenir-se fora de perill davant d’aquesta amenaça és fugir o paralitzar-se. Ha après que estàs viu perquè no t’hi has exposat. La teva ment vol mantenir-te segur, i si no l’ensenyes a afrontar-ho, la por es mantindrà a la teva vida. És important que desaprenguis aquest aprenentatge que t’està limitant. La majoria de temors són a la teva ment i no són tan reals com creus.

  • Treballa el teu autoconcepte: L’autoconeixement és molt important per afrontar les nostres pors i inseguretats. Pensa en les teves capacitats, qualitats, habilitats, punts forts, punts febles… l’ideal és que t’asseguis davant d’un full de paper i ho escriguis. En cas que et sentis bloquejat/da, demana a persones de confiança que et diguin quines capacitats, qualitats i habilitats veuen en tu.

  • Enfronta les teves pors gradualment: Si és possible, enfronta les teves pors de manera gradual. Divideix la situació que et fa por en passos més petits i afronta’ls d’un en un. Tens por de les altures? Comença per altures petites i ves augmentant progressivament; això pot ajudar-te a sentir la situació més controlada. El fet d’exposar-se a la por irracional fa que el teu cervell s’adoni que no hi ha tant de perill com ell creia, que no n’hi ha per a tant.

Recorda que afrontar les teves pors és un procés que requereix temps i és gradual. Sigues amable amb tu mateix quan estiguis treballant per superar-les. En cas que la por persisteixi, busca ajuda professional.

Busca ajuda d’una professional qualificada

Vés a teràpia amb un psicòleg general sanitari si veus que no pots superar-ho pel teu compte.

Si estàs buscant psicòleg, t’animo a conèixer-nos sol·licitant una primera sessió al formulari de contacte o un primer contacte informatiu al telèfon de WhatsApp.

Compártelo:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Artículos relacionados