Tinguis l’edat que tinguis, pots construir una bona autoestima. Treballar-hi és un gran objectiu. Sense una certa dosi d’autoestima, estar bé és un repte enorme; és com escalar una muntanya sense l’equip necessari, pràcticament impossible. Aconseguir estar bé amb nosaltres mateixos ens apropa a la felicitat, a la pau i a una vida plena i satisfactòria. Què puc fer per tenir més autoestima? Ho veurem en aquest article.
Què és l’autoestima?
L’autoestima és la valoració subjectiva que una persona fa sobre si mateixa. És la percepció que té sobre la seva vàlua i competència com a persona. Aquesta valoració pot ser positiva o negativa.
-
Una persona amb una autoestima sana es caracteritza per creure en les seves capacitats, habilitats i competències, i tendeix a tenir una actitud positiva.
Una capacitat que ens diferencia dels altres animals és la de definir una identitat i donar-li un valor. És a dir, posar paraules a “qui soc” i, acte seguit, decidir si m’agrada la meva identitat o no. El problema rau en la capacitat de judici que tenim els essers humans: hi ha coses que ens agraden i d’altres que no. Quan veiem en nosaltres mateixos allò que no ens agrada, es genera un gran dolor.
Davant d’aquesta valoració negativa, és habitual que s’aixequin unes barreres de “protecció” que ens fan voler evitar situacions noves, com conèixer gent, canviar de feina, prendre decisions, expressar sentiments… Per resoldre-ho, un pot arribar a submergir-se en el perfeccionisme o en una gran autoexigència, pot sentir molta tristesa, ràbia, enveja o gelosia i, en algunes ocasions, es pot arribar a recórrer a les drogues.
Què és fonamental en l’autoestima?
En la meva experiència com a psicòloga, he pogut observar a la consulta que l’autoestima va absolutament lligada a l’entorn de la persona. Escollir bé el teu cercle és fonamental. Pretendre treballar l’amor propi amb un entorn que m’enfonsa és pràcticament impossible. La imatge que tinc de mi es construeix en funció dels comentaris de les persones que m’envolten. Per tant, l’entorn juga un paper molt significatiu. Pretendre que no m’afecti el que em diguin no és sa ni adaptatiu: si no agrado, veig el perill de quedar exclòs i vull que el meu entorn m’accepti.
Els 4 pilars de l’autoestima
Ara que ja sabem què és l’autoestima, parlem dels 4 pilars on s’assenta:
-
Autoconeixement: És el coneixement sobre un mateix. El millor exercici és descriure’s i respondre a “com soc?” física i personalment. Fes-ho amb una mirada amable, buscant la descripció i no el judici. Per exemple: “em costa confiar” en lloc de “no sé fer una cosa tan simple com confiar”.
-
Autoconcepte: És la manera com et perceps, la imatge que tens de com ets. Quin judici faig sobre mi? Què em diu el meu entorn? No oblidem que com ens veuen els altres afecta directament com ens veiem nosaltres.
-
Autorespecte: És el respecte que tens cap a tu mateix/a. Pregunta’t: com em parlo?, com em tracto?, em prioritzo?, em cuido?
-
Autoacceptació: És acceptar les teves dues parts: capacitats i debilitats. Es tracta d’acollir tant el que t’agrada com el que no. Una bona autoestima no consisteix a veure’s sempre amb bons ulls (això és impossible), sinó en la manera com et tractes i t’acceptes malgrat les teves imperfeccions.
Com apujar l’autoestima?
-
Cuida el teu diàleg intern: Para atenció als teus pensaments i reconeix quan et tornes crític o negatiu. No assumeixis aquests pensaments com a veritats absolutes: qüestiona’ls. Comença a parlar-te com si fossis un amic teu.
-
Autocura: És un procés continu per mantenir el benestar físic, emocional, mental, social i professional. Prioritzar les nostres necessitats ens permet funcionar de forma òptima.
-
Aparta les comparacions: Són una arma de destrucció per a l’autoestima. Tot i que de vegades són inevitables, no les alimentis. Comparar-te no t’ajuda, només et fa sentir pitjor.
-
“Ara no”: Per treballar els pensaments rumiatius. No lluitis contra ells; en lloc d’això, reserva un moment al dia (10-15 minuts) per pensar en el que et preocupa, escriu-ho en una llista i, la resta del dia, quan aparegui el pensament, digues-te “ara no”.
-
Interromp els pensaments negatius: Quan detectis un pensament destructiu, interromp-lo amb un estímul físic (una picada de mans o un pessic suau) i digues “PROU” o “STOP”. Si pots, canvia d’activitat o de lloc per trencar el bucle.
I recorda, l’entorn és fonamental. Acosta’t a qui t’ajuda, et recolza, et valora i respecta. Allunya’t d’aquelles persones que et danyen l’autoestima.
Si veus que no te’n surts pel teu compte, acudeix a teràpia amb un psicòleg. Si n’estàs buscant un, t’animo a conèixer-nos sol·licitant una primera sessió a través del formulari de contacte o per WhatsApp.