Una persona que sempre té una llista mental de coses pendents a fer. Quan aconsegueix una meta, passa a la següent ràpidament. Quan alguna cosa no surt com s’espera, s’ho retreu, es decepciona o es desinfla. Entra en bucles mentals, hi ha molt soroll mental.
Això és autoexigència.
I no, no és simplement “ser responsable” o “tenir ganes de millorar”. No es tracta d’eliminar-la, segurament forma part de com et defineixes i t’agrada. L’autoexigència està bé sempre i quan t’ajudi a impulsar-te de manera sana. Fa mal quan es converteix en un constant fer-ho bé, ser correcte i mirar de no fallar, no decebre, no afluixar.
Abans de canviar res, és important entendre per què funciones així. En els canvis no busquem passar del tot al res, blanc o negre. Com ja hem dit, hi ha una part bona en l’autoexigència que no cal eliminar. Cal trobar el gris adequat per tu.
Quina funció està tenint la teva autoexigència?
L’autoexigència no apareix del no-res. Sovint és una estratègia que en algún punt de la teva vida va tenir sentit aprendre-la. En moltes ocasions, la seva funció és protegir-te, buscar seguretat, control, validació externa, etc.
L’autoexigència no és només voler fer les coses bé. És viure amb la sensació interna que mai és suficient. No sempre es nota com una veu dura que et critica.
A vegades es camufla amb frases que semblen de confiança cap a tu com:
“Jo soc molt responsable”
“Soc una persona que o ho faig bé o sinó no ho faig”
“Si no ho faig jo, no ho farà ningú”…
Pot presentar-se com una aliada que et fa rendir, complir, aguantar però darrera sol haver inseguretats, por a fallar, por a no ser suficient, por a decebre…
I aquí ve una part interessant, moltes persones molt autoexigents precisament no es senten especialment segures, sinó més aviat tot el contrari. Viuen amb la sensació que si afluixen tot caurà i per això, no es permeten afluixar.
Entendre això no és per jutjar-te, sinó per començar a mirar-ho com un mecanisme que un dia et va ajudar però que avui ja no serveix.
El primer pas per posar límits a l’autoexigència
Posar límits a l’autoexigència no vol dir deixar de voler fer les coses bé. Però cal tenir en compte que és un símptoma que pot ser més complexe del que sembla i per tant, ser més resistent al canvi del que pensem.
Estic segura que estàs bé amb identificar-te com una persona autoexigent però esgota molt quan és constant, t’apaga o et fa sentir insuficient en moltes ocasions.
Una pregunta clau a fer-te abans de res és “Quan apareix el “ho haig de fer bé” què estàs intentant protegir o evitar? Quina funció té?
No es tracta de jutjar aquesta part, sinó de poder donar espai a entendre aquesta manera de fer. Ja que segurament en un passat va tenir sentit i inclús va ser una estratègia per protegir-te.
Quan l’exigència neix de la por a fallar, no ser suficient, a no agradar, acaba passant factura i és un pes molt difícil de sostenir.
Fes aquestes preguntes:
“Em motiva o em fa por?”
“Em permet equivocar-me o em castigo quan fallo?”
“M’apropa al que vull o evita decebre a algú?”
“M’impulsa o m’ofega?”
Exercicis per posar fre a l’autoexigència
Exercici 1: Identifica
Abans de canviar res, observa’t durant 1 setmana com t’estàs parlant. En molts casos creiem que no soc tan autoexigent o tan dur amb mi mateix però no tenim realment consciència fins que ens observem de veritat.
Escriu frases que et dius quan t’equivoques, quan tens unes expectatives a complir, què has de fer o havies d’haver fet…
Per exemple:
“No està prou bé”
“Podria estar millor”
“Hauria d’haver fet més”
“Sempre vaig tard”
Un cop les tinguis, cal mirar amb realisme. Una persona amb alta autoexigent pot tenir dificultat en veure que es parla més dur del que creu. A consulta solc sentir “No soc tan autoexigent, em demano el que ha de ser”. En alguns casos és així, però en molts casos és una manera de donar via lliure a seguir-se exigint i parlant-se amb duresa.
Exercici 2: Passar del “haig de fer-ho molt bé” al “suficient”
Anem a flexibilitzar el criteri intern.
Tria una tasca quotidiana que no sigui gaire important. Per exemple:
– respondre un correu
– tasca de la feina/uni
– netejar
Posa’t amb un criteri més amable. No vaig a buscar fer-ho molt bé, sino suficientment bé. El que està suficientment bé, ja està bé.
Dins teu serà com “no està prou bé” però no estem buscant això, a més el teu criteri des de l’autoexigència està sesgat. Si està suficientment bé, ja n’hi ha prou, no cal més. Ha d’haver un límit perquè cada tasca no t’absorveixi i aquest límit és fer-ho “suficient”.
Exercici 3: Semàfor de l’autoexigència
L’objectiu d’aquest exercici és ajudar a valorar en escala de matisos, ja que l’autoexigència ens porta a tenir pensament polaritzat (blanc/negre, tot/res). Aquest exercici ajuda a sortir del tot o res.
Per fer aquest exercici cal que agafis un full. En aquest full fes un dibuix d’un semàfor gran. Hi ha 3 colors: verd, groc i vermell.
Verd: M’ajuda a avançar o créixer?
Groc: Ho faig des del gaudir o des de la pressió?
Vermell: Si avui no ho faig, em jutjaré durament?
Exercici 4: Afluixar 10%.
L’objectiu d’aquest exercici és reduir l’autoexigència.
Escull una situació on ets exigent (feina, relacions, estudi…) i pregunta’t “què passaria si afluixo un 10%?”. El més probable és que no passi res, si és així no cal que inverteixis tanta energia i pot permetre’t reduir aquest 10%. Com seria viure amb un 10% d’autoexigència menys? Segurament, més alliberador i sense riscos.
Si t’hi fixes, tots aquests exercicis van dirigits a aprendre a detectar l’autoexigència, ampliar la tolerància, ser més flexibles i tenir una escala de matisos, sortim d’aquest blanc o negre, reduïm la rigidesa mental i es tracta de qüestionar les normes autoimposades.
Si veus que necesites ajuda, el millor és acudir a terapia amb un psicòleg format. Si vols sol·licitar una cita amb mi pots escriure’m al WhatApp o al formulari que trobaràs a l’apartat “contacte”.