Sents que et falta l’aire quan penses en el dilluns? Et costa desconnectar encara que no estiguis treballant?
L’esgotament que sents no és només cansament físic, és el teu cos dient prou. Molts cops normalitzem viure així i pensem que no és prou important. Ens diem “tothom va estressat”, “ja passarà”… però el burnout no ve de cop. Apareix com a resultat d’anar aguantant i aguantant massa temps sense escoltar-te.
Sovint, darrera d’aquest esgotament, hi ha un tret molt silenciós que és l’autoexigència.
Què és realment el Burnout? (Més enllà del cansament)
No és només estar cansat després d’una setmana de feina intensa.
És un estat constant d’esgotament emocional, físic i mental que perdura durant un temps. I no marxa encara que descansis o desconectis, s’atenua però no millora.
Per fer-ho més fàcil d’identificar, cal que sàpigues diferenciar entre estrès puntual i burnout/esgotament crònic:
Estrès puntual: s’identifica clarament. Per exemple: Tens una presentació i et genera nervis, pressió, incomoditat… però ara imaginem que t’anul·len aquesta presentació, de cop sentiriem alleujament. Per tant, si marxa l’estressor, la calma torna d’immediat.
Burnout/Esgotament crònic: estat d’estrès continuat, sol estar en una àrea en concret (laboral/parella/familiar…). Estàs sostenint per sobre del teu límit constantment.
Ansietat: cúmul d’estressors i per tant, no és fàcil identificar l’origen.
Senyals i símptomes del burnout
Els símptomes o senyals més habituals que solen aparèixer quan la persona pateix burnout son:
Senyals físics:
- Cansament persistent, et sents esgotat encara que dormis
- Tensió muscular
- Problemes de son
- Augment o disminució de la gana
- Somatització: el malestar s’expressa amb el cos, per exemple: problemes digestius, èczemes a la pell…
Senyals psicològics/mentals o d’estat d’ànim
- Irritabilitat
- Falta de concentració
- Desmotivació
- Canvis en el rendiment
- Pèrdua d’interès
- Apatía
- Coses que abans et venien de gust, ara ja no
- Costa més retenir informació, hi ha menys memòria
- Procrastinar més del normal
- Sensació d’estar abrumat
- Aillar-se socialment
El burnout o esgotament crònic, no és simplement estar cansat o no descansar bé per mals hàbits. És sentir que els moments de desconnexió i descans, no reparen prou.
M’agradaria trencar el mite de que el burnout és degut a no saber aguantar suficient. Cal donar-li la importància que té, ja que si persisteix en el temps pot passar que acabi desenvolupant en una depressió o trastorn d’ansietat.
L’autoexigència
L’autoexigència és el “motor silenciós” del burnout. És un factor principal i central del burnout.
Ens diem que “hauríem de” poder amb tot, que no podem fallar, que demanar ajuda és un signe de feblesa. Aquesta veu interna — la nostra part crítica (referenciada en l’analisis transaccional) — ens empeny a seguir corrent encara que estiguem exhaustos. Aquesta creença alimenta el “haig de seguir” i fa que ens mantinguem en el malestar.
L’autoexigència fa que et saltis els teus propis límits, que no tinguis l’autocura que necessita el teu cos o inclús que et costi detectar quins son els teus límits reals. Això fa que normalitzem cert malestar perquè has de complir amb les expectatives teves o del teu entorn per tal de no fallar. Com a conseqüència, acabes col·lapsant.
El problema no és voler fer les coses bé, és que mai té prou i et fa sentir que mai és suficient.
Què puc fer per afrontar la situació?
Per afrontar el burnout, et deixaré 5 punts fonamentals:
- Acceptar que no és que “no puguis amb tot”, sinó que has estat massa temps sostenint una càrrega molt alta. És esgotament acumulat.
- Posar límits. Per fer-ho, observa el que necessita el teu cos: si el que fas et ve de gust o et fa mandra, sents més cansament, si et satura o no, si t’irrita… Pensa que el llenguatge del cos, l’única manera que té de dir-te el que necessita és a partir de sensacions, símptomes i emocions. Silenciar emocions i síntomas és estar ignorant-te.
- Prioritzar . Saber detectar què és urgent i important, què pot esperar i què pots delegar. És imprescindible per recuperar-te del burnout.
- Permetre’s no fer res productiu. Cal tenir estones mortes, pauses reals per desconnectar del tot.
- Un punt que és realment important i accelera la recuperació del burnout és exposar-te a la natura: que et toqui el sol, l’aire fresc, contacte amb el bosc/mar/riu/camp… Cada dia buscar uns 5-10 mins, encara que sigui obrir la finestra i que et toqui l’aire.
Com a recomanació et diria que el més important és arribar a conèixe’t i saber què et funciona en aquest moment, ja que potser el que abans funcionara ara ja no, per això cal anar provant.
Com et pot ajudar la teràpia per superar el burnout?
Si has arribat a plantejar-te la teràpia, segurament és perquè fa massa temps que estàs en aquesta situació. Pot ser que hagis mirat de resoldre-ho amb amistats, família, Google, Chat GPT, etc. i no acaba de funcionar. En aquest punt, és molt habitual acabar anant a teràpia.
La teràpia presencial és un espai on no has de demostrar res, ni arribar bé, ni poder amb tot. És un lloc on podràs entendre’t, ordenar-te i sobretot aprendre a gestionar d’una altra manera que en aquest moment pot ser més útil.
Moltes persones que pateixen burnout no demanen ajuda perquè pensen que és algo que “ja passarà”, que només cal descansar o unes vacances però quan apareixen senyals com insomni, falta concentració, esgotament, saturació (com les abans mencionades) ja no es tracta de només cansament i potser cal ajuda professional.
Com a professional de la psicologia a Vic, et puc ajudar a mirar que hi ha darrera d’aquest esgotament constant per resoldre-ho. T’ajudaré a entendre quins patrons tens, a reconèixer quins límits necessites i saber quins canvis son necessaris per resoldre el burnout i que tornis a sentir descans i més lleugeresa en el teu dia a dia.